dilluns, 20 de juny del 2011

AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT

Degut a la situació de dependència del subjecte en concret no es considera una avaluació final estructurada. Es respectarà el ritme d’aprenentatge de la persona fent una avaluació trimestral en base als registres d’avaluació continua.


A partir d’un problema significatiu detectat i  expressat per la situació que se’n deriva d’una persona adulta amb discapacitat física i de comunicació greument afectada, sorgeix aquest projecte.

El problema principal, era el no saber decidir adientment el tipus de roba a ficar-se o preparar-se per al dia següent, necessitant sempre que una altra persona se’n fes càrrec, decidint per a ell. També, es detecta una falta de comprensió del perquè no ens podem ficar el jersei de llana un dia de sol, o la jaqueta de fil per anar a la neu, el pijama durant el dia, o roba molt mudada per anar al centre ocupacional, etc. Així que es decideix fer un aprenentatge dels diferents conceptes, de l’autonomia personal, i l’autodeterminació referint-se al vestuari.

Per tant el problema  plantejat el podem incloure en la tipologia de la presa de decisions. Com que sorgeix de la vida quotidiana, i de les característiques particulars de la persona, està mal estructurat, i per tant el vaig haver d’estructurar, intentant donar resposta als dubtes que sorgien. Va resultar força complex degut a que hi existia un problema de base a nivell conceptual i per tant això comportava un canvi conceptual, però finalment vaig trobar la forma de treballar conjuntament la part de prendre decisions a través d’un plafó digital, però produint un aprenentatge significatiu, amb un canvi conceptual.

També podem dir que és un problema complex, ja que hi ha diferents variables que actuen sobre aquest. La situació és impredictible i es poden trobar varies solucions per a cada moment, no n’hi ha una de sola, això fa que la persona participant de l’activitat no sabes i no volgués prendre decisions,acostumada a que aquest tipus de decisions i altres fossin pres per ell, sobretot, pel que fa la seva mare.

Per tot això, podem dir que l'aprenentatge aconseguit per en P ha estat un aprenentatge generalitzat i uniforme, doncs ha reestructurat i canviat el seu model mental, i hi ha hagut un aprenentatge molt individualitzat, on el procés d’aprenentatge s’ajusta al propi ritme i ha desenvolupat una sèrie d’estratègies per poder prendre decisions, segons els seus propis criteris i grau d’autonomia. Tot això ha produït un canvi conceptual. Ara mateix, es troba en un procés on comença entendre en un grau o altre, que cada estació de l’any i cada peça de roba es adient per una situació o un lloc determinats, així com el paper fonamental que té el saber prendre decisions en la vida quotidiana. També s’ha de dir, que alguns caps de setmana en P els passa a casa seva, i la manera d’abordar la situació és molt diferent, contradient l’autonomia i sobreprotegint-lo de tal manera, que no li permeten prendre les seves pròpies decisions. Malgrat això, en P, comença a reconèixer el seu rol d’adult, tot i la seva discapacitat, i que es bo poder equivocar-se per poder rectificar, i que poc a poc s’ha de reduir el grau de necessitat de que els altres prenguin decisions per a ell. En aquest sentit està valorat molt l’ importància de prendre decisions que li afecten i ser protagonista de la seva vida.

Podem finalitzar aquesta valoració dient que s’està produint un aprenentatge significatiu, però que degut a les dificultats que se’n deriven de la discapacitat d’en P, serà un procés lent, llarg i continuat al llarg de la vida, segurament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada