L’objectiu de qualsevol intervenció educativa, a través de les TIC o no, ha de ser oferir les capacitats necessàries en àrees concretes, per respondre davant del món, constituint, l’ús de les tecnologies, en aquest sentit, una eina cada cop més necessària per a l’exercici de la llibertat, la cerca de progrés i el benestar individual i col·lectiu.
A la societat actual, caracteritzada per un dinamisme i canvis constants, les intervencions educatives, s’han de caracteritzar per desenvolupar activitats que facin front les noves exigències contextuals. Es a dir, en un món canviant com en el que vivim, la missió dels diferents programes d¡intervenció educativa, de qualitat, és la de cercar i capacitar a les persones, cap a qui van dirigides les intervencions, davant les diferents exigències socials per tal de sentir-se ciutadans de ple dret.
El disseny d’un projecte d’intervenció educativa, com en el cas d’en P, s’ha de generar en funció d’unes necessitats concretes, caracteritzat per englobar les activitats i/o experiències que es duen a terme en l’espai educatiu i l’objectiu de les quals és el desenvolupament d’un aprenentatge significatiu (en contraposició amb els aprenentatges memorístics, repetitius i mecànics), donant lloc a un procés per el qual es relaciona la nova informació que rep la persona cap a qui va dirigida la intervenció amb algun aspecte o informació ja existent en l’estructura cognitiva del la mateixa, afavorint l’aprenentatge funcional; promovent, capacitant a les persones en la construcció per a ells mateixos d’aprenentatges significatius en situacions i moments diversos, fent-los capaços de respondre satisfactòriament (en la mesura de les capacitats i potencial de desenvolupament individual) davant les exigències socioculturals, cada cop de forma més autònoma. En el cas d’en P, el desenvolupament d’aquesta autonomia s’ha centrat en l’adquisició d’habilitats envers el seu dret a l’autodeterminació i a qüestions de presa de decisions (utilitzant una situació concreta com és la del vestuari a través de les TIC).
Pel que fa a la utilització de les TIC, aquestes, suposen un recurs que integra mitjans per tal de facilitar l’adquisició de nous aprenentatges/coneixements. Per tal de que acompleixi la seva funció educativa, ha de reunir elements que possibilitin un cert aprenentatge específic.
La intervenció educativa mediada per tecnologies informàtiquesaques, utilitza com a un instrument per presentar el material didàctic certs “softwares educatius” que increment el potencial educatiu, així quan una proposta educativa es transforma per tal d’utilitzar les TIC, aquesta, hauria d’incidir en la seva funció facilitadora pel que fa l’adquisició de nous aprenentatges.
La intervenció educativa mediada per tecnologies informàtiquesaques, utilitza com a un instrument per presentar el material didàctic certs “softwares educatius” que increment el potencial educatiu, així quan una proposta educativa es transforma per tal d’utilitzar les TIC, aquesta, hauria d’incidir en la seva funció facilitadora pel que fa l’adquisició de nous aprenentatges.
La metodologia de treball que ofereix el treball mitjançant programari adaptat, en persones amb greus dificultats motrius, permet un abordatge global i interdisciplinari d’objectius educatius, tals com una amplia varietat de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de diferents àmbits de forma accessible a les seves possibilitats de relació amb la informació i el coneixement.
Tenint en compte les dificultats de les persones amb discapacitat motriu alhora de desenvolupar cert tipus d’activitat, la utilització de les TIC, com a recurs educatiu, configura un instrument de primer ordre, ja que permet posar en pràctica un aprenentatge actiu i cooperatiu, al marge de les dificultats físiques, basat en la resolució planificada d’activitats ajustades a les necessitats individuals, així com un eficaç desenvolupament d’actituds i valors encaminats al desenvolupament de l’autonomia i l’autodeterminació.
Desprès de finalitzar la pràctica d’aquest projecte, es va valorar amb l’equip educatiu els resultats aconseguits, i de moment es continuaran desenvolupant sessions per tal de reforçar el procés ja que degut a la situació específic d’en P es necessita reforçar i continuar el procés fins que sigui més sòlid.
Val remarcar el cert èxit del programa, i la intenció per part de l’equip de dur a terme aquest tipus d’intervenció amb altres usuaris amb una situació semblant a la d’en P.
Els resultats poden ser producte de la significació de la problemàtica i el desenvolupament d’una intervenció del tot individualitzada i contextualitzada.
Així, en el cas plantejat s’ha produït un aprenentatge significatiu envers el vestuari i el problema que suposa haver d’escollir quina indumentària ficar-se cada dia, per això es va detectar que hi havia dificultats a nivell conceptual i per tant s’havia de provocar un canvi en aquest sentit, no només dur a terme una bona elecció sinó estimular el fet de prendre eleccions. En aquest sentit, s’ha observat l’interès d’en P per fer-se escoltar i per donar la seva opinió, situació que comença a extrapolar-se a altres situacions. Pel proper curs es vol començar a introduir, utilitzant el mateix sistema a través de les TIC, la tasca envers l’elecció del menú un dia a la setmana (així es continuarà treballant envers les capacitats d’eleccions i, al respecte del reconeixement de diversos aliments i el seguiment d’una dieta equilibrada).
Cal destacar el paper fonamental que han desenvolupat al llarg de tot el projecte les TIC, com a tecnologia mediadora i com a principal eina de treball per poder arribar al canvi conceptual, per tal d’arribar a construir el nou coneixement. Es va decidir utilitzar-les per poder incorporar-les d’un manera mes natural a la vida quotidiana, possibilitant a més un entrenament envers la utilització de plafons digitals, fet que pot millora la seva comunicació amb altres persones.
