Fitxa disseny projecte

	“La roba que em posaré”
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Aprenent: persona amb paràlisis cerebral greument afectada. Es vol treballar que escollexi la roba que es posarà cada dia. Mediadors: 1 Educadora de la llar-residència on viu (jo mateixa) Tecnologia mediadora: aula d’ordinadors amb connexió a Internet: activitats basades en el software SAW5, permet la tasca a partir de plafons de comunicació i la utilització d’adaptacions per a persones greument afectades físicament
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	Ens trobem amb un problema de la vida quotidiana de l’usuari en concret Degut a la discapacitat del subjecte en concret i al fet d’haver viscut sempre amb la mare, que era qui escollia la seva roba, no té gaire consciència del tipus de roba més adient en cada moment. La tecnologia ajudarà a entendre i situar en cada moment (en funció del clima), quines són les característiques d’aquest i quina és la peça de roba més adequada.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN	La importància de treballar envers aquesta situació en concret, radica en el fet de potenciar l’autodeterminació i l’autonomia de la persona; la consciència del seu jo (la roba és un signe d’identitat), l’autoimatge/autoncepte; la consciència de l’entorn (clima). Estructuració: Es parteix d’un problema mal estructurat, ja que es tracta d'una activitat diària que no està restringida pels camps de continguts que es treballen al context educatiu formal. Per poder donar resposta a aquest problema es van haver d’’examinar cada un dels elements participants i obtenir l’ informació necessària per poder planificar-la i definir uns objectius clars, amb una metodologia  adequada per la demanda dels nens/es que presenten el problema significatiu. Complexitat:Es un problema complex degut a que està inicialment mal estructurat, però també per les diferents variables que hi intervenen, s’ha de donar resposta per un costat a nivell conceptual, comunicatiu, actitudinal i en funció d’una situació de dependència, però quan es van definir els continguts, objectius i conceptes a treballar la seva complexitat es va reduir. Especificitat de camp: és un problema molt ben situat, doncs es te molt amb compte i és de vital importància el context d’aquest, per tant està situat personalment i es treballen els diferents continguts in situ. TIPOLOGÍA DEL PROBLEMA: Problema de presa de decisions. Aquests es resumeixen en prendre decisions intentant tenir només un nombre de solucions alternatives limitades. En un context real on es prenen les decisions de la vida quotidiana per arribar a la solució més adequada en aquell moment. S’ha de contemplar com a una situació/activitat integrada dins de la dinàmica del servei, tenint en compte les necessitats concretes de la persona atesa.
SIGNIFICATIVITAT DELS APRENENTS	El problema que plantegem sorgeix de la quotidianitat d’una persona amb discapacitat, en situació de necessitat de suport físic total, amb dificultats de  comunicació i la necessitat de suport alhora de decidir quina roba es ficarà. L’educadora funciona com a mediadora alhora de desenvolupar la capacitat d’elecció envers el vestuari del subjecte en concret, mitjançant la tasca basada en TICs.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Educació no formal. Aquest projecte es du a terme dintre de l’àmbit de la vida quotidiana d’un  servei residencial per a persones amb discapacitat, com a una activitat planificada i integrada en les dinàmiques diàries referents al subjecte en concret. Cada tarda el subjecte en concret farà l’elecció adient envers la roba que utilitzarà al dia següent. L’activitat es dur a terme fent servir l’ordinador de la llar-residència.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS i FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	Persona amb paràlisis cerebral greument afectada, amb una necessitat de suport del 100%. Degut a les característiques particulars de la seva discapacitat no es pot comunicar verbalment, utilitza la mirada i o plafons assistits per una altra persona i/o l’ordinador. Després d’estar vivint fins als 40 anys amb la seva mare, ara, viu en una llar-residència per a persones amb discapacitat. És una persona molt depenent emocionalment, cerca l’aprovació i consentiment dels altres i sempre espera que decideixin per a ell, tot i que ho pot fer en la mesura del possible.
COMPETÉNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR	Encara que no treballem dins de l’educació formal, intentem donar resposta a totes les competències específiques que tenen a veure amb el desenvolupament individual de la persona. En aquest cas, les competències que creiem necessàries per a tots els aspectes de la seva vida: Competències transversals: Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. ·       Aprendre a expressar i entendre missatges. Potenciar la utilització dels plafons de comunicació. Ajustat als diferents contextos i situacions de comunicació habituals. Aprendre a expressar el que pensa, les seves necessitats, interessos i preferències. Desenvolupar la seva autonomia i la capacitat d’elecció (autodeterminació). Utilitzar el cercador d’Internet per buscar informació. Les competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital. ·       La competència digital consisteix, en aquest cas, a disposar d'habilitats per accedir als plafons digitals a través del programari adaptat i els seus perifèrics. Aprendre a respectar el material tecnològic (els ordenadors), observant, cercant informació amb l’ús de tècniques i estratègies diverses. Competència d'aprendre a aprendre. Les competències personals: Fa referència al fet d'enrolar-se en un aprenentatge amb l'objectiu d’adquirir els sabers i les habilitats constitutius de la capacitat d'aprendre, Consciència de les pròpies capacitats i limitacions així com el treball envers les seves possibilitats i autoexigència davant les adversitats, cercant eines i estratègies per la resolució de problemes, aprenent a demanar ajuda quan s’escau. Competència d'autonomia i iniciativa personal: Un alumne competent en aquestes habilitats té un alt grau d'autoconeixement i control de les seves emocions, és capaç de fixar-se metes i decidir com arribar-hi. ·       Adquirir de manera progressiva hàbits d’autonomia personal referits a les  accions quotidianes, d’elecció, del vestuari. ·       Desenvolupament d’habilitats personals com pot ser la seva autoestima, pressa de decisions i responsabilitat, a ser més autònoms. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Aprendre a conviure respectant i explorant  l’entorn immediat, físic ,natural i a tot el que els envolta en general. Competència social i ciutadana: ·       Consisteix en una sèrie d'habilitats socials, el coneixement de l'entorn comunitari i l'educació en valors. Una persona competent en aquestes destreses pot emetre un judici crític sobre la realitat que l'envolta. Conscienciar-se de la pertinença en un grup, societat i cultura, respectant la dels altres i la diversitat. Desenvolupament d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. Adaptar-se als altres amb el treball individual i grupal.
OBJECTIUS ESPECÍFICS	Utilitzar adequadament les TIC i tot el material utilitzat. Plantejar solucions amb decisió davant un problema donat. Adquirir hàbits relacionats amb l’ higiene i el vestir. Aprendre a resoldre els problemes de la vida diària, en relació al vestuari,  en el moment en que sorgeixen. Desenvolupar la identitat personal envers la pròpia imatge Adquirir una autoimatge pròpia i adequada, digne Aprendre l’ importància de les normes i els valors. Reconèixer la roba, paisatge i temps atmosfèric,  típics de cada estació de l’any.  I concretament de l’ hivern. Desenvolupar una actitud d’atenció i escolta. Adquirir actituds d’ordre, constància y organització relacionats amb la realització de les diverses tasques. Prendre la iniciativa en les tasques senzilles. ·       Aprendre a observar els canvis meteorològics, ser conscient de l’entorn, del món físic
CONTINGUTS	CONCEPTUALS: Coneixement dels límits del seu propi cos i les seves  possibilitats. Coneixement de les característiques de l’ hivern. ·       Coneixement e identificació de les costums i estils de vida propis dels grups amb els que interactua. ·       Coneixement de la varietat i canvis de les condicions climàtiques i els cicles estacionals. PROCEDIMENTALS: ·       Adquisició de l’ autonomia personal en accions de la vida quotidiana, el vestir. ·       Reconeixement de les pròpies possibilitats, de la relació social, de les pròpies preferències, interessos i emocions. ·       Desenvolupament de la capacitat d’elecció/autodeterminació ·       Coneixement i ús d’ instruments i tècniques amb el fi d’adquirir les actituds, destreses i hàbits necessaris per a la consecució dels continguts. ·       Habituació a las normes establertes i participació en la determinació de les mateixes. ·       Exploració i observació dels paisatges urbans i els naturals més propers. ·       Observació i experimentació dels elements atmosfèrics. A   ACTITUDINALS: Interès per el coneixement d’instruments i  tècniques que se li ofereixen. Constància per aprendre els diferents hàbits del saber vestir. Esforç per a pensar, reflexionar, imitar, imaginar, etc. tant en els jocs com en activitats y tasques. Participació en les costums i festivitats del seu entorn. Respecte per les normes establertes. Conèixer el vocabulari del les diferents estacions de l’any. Potenciació del llenguatge no verbal Resolució de problemes.
SEQÚÉNCIA D’ACTIVITATS	L’activitat es dur a terme cada dia, després de sopar. No es determina un període concret, es respectarà el ritme de la persona i se li proporcionarà el suport durant un temps no determinat. Tan mateix cada 3 mesos es farà una valoració del procés. Tenint en compte la discapacitat que presenta aquesta persona es considera un procés lent i que s’haurà de treballar en una llarga durada.
PAPER DEL MEDIADOR	L’educador  és el que guia i acompanya en tot moment per a realitzar les activitats de manera activa, recolzant i potenciant la participació. Durant les sessions de seguiment i adquisició d’aprenentatges anirà reduint el suport de manera progressiva,  per potenciar la autonomia del subjecte, afavorint la presa de decisions enfront els problemes que li sorgeixen en cada situació. Cal a dir que les TIC aquí tenen un paper molt important, doncs  son també un mediador i una eina per a la comunicació.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNATURA	La metodologia dels aprenentatges, es basa en una concepció constructivista del procés ensenyament-aprenentatg. Així, és individualoitzadora, pretenent apropar-se a les necessitats i motivacions concretes de la persona; significativa, tota competència a adquirir ha de tenir un motiu i una aplicabilitat, aprenentatges envers la l’elecció de la vestimenta; contextualitzada, tenint en compte les exigències del moment, l’entorn i els recursos,; i en base a l’assoliment d’objectius/producte, es pretén una  metodologia que porti a la consecució d’un resultat com a producte de l’esforç emprat, en aquest cas el producte seria el desenvolupament de la capacitat d’elecció, autodeterminació, i l’assoliment d’una identitat i una autoimatges dignes.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	Els procediments d’avaluació en aquest projecte, es basen en un procés d’avaluació sumativa, però com tot procés té diferents etapes d’avaluació i són les següents: -      Avaluació inicial:Es va realitzar una primera observació dels inicial envers l’elecció de la roba, enregistrant la situació inicial per poder, desprès, anar contrastant els avanços en l’adquisició de les habilitats a assolir i poder anar avaluant els resultats. -      Avaluació continuada:Esta basada amb l’aprenentatge pràctic, el registre diari (treball de camp), l’observació de les activitats i l’avaluació dels resultats d’una manera contínua, per poder anar fent canvis si n’és el cas, segons l’aprenentatge individualitzat de cada nen/a reforçant allò que calgui. -      Avaluació final: degut a la situació de dependència del subjecte en concret no es considera una avaluació final estructurada. Es respectarà el ritme d’aprenentatge de la persona fent una avaluació trimestral en base als registres d’avaluació continua.
PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ	De llarga durada, la temporalització la marcarà la necessitat/el ritme d’aprenentatge del subjecte. Es valora la revisió trimestral del procés.

Miniactivitat 2.1. MODELANT HISTÒRIES

Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Desenvolupament de l’autodeterminació de persones amb dificultats de comunicació i mobilitat a través de plafons digitals elaborats a partir dels programes Fressa 2007 i SAW5. A partir d’un sistema de software i hardware adaptat per a persones amb mobilitat reduïda (polsadors, adaptacions i programes específics) els usuaris han de fer eleccions envers les imatges que es plantegen. Aquesta activitat suposa un exercici per al desenvolupament de l’autodeterminació a través de tasques significatives envers eleccions reals i accessibles per a persones amb discapacitat física i dificultats importants de comunicació.
Índex	Contingut	Accés al text
Context General
Experiència en educació especial	8 anys	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Acadèmic, professional i personal.	---
Tipus d’escola	Centre ocupacional per a persones amb discapacitat
Localització del centre	Barri urbà (ciutat important)	---
Connexió	Internet. Alta velocitat	---
Localització dels recursos tecnològics	Sala d’informàtica	---
Situació sòcio - econòmica dels usuaris	Classe mitja	---
Context de la història o cas
Nivell dels usuaris	Persones amb poluridiscapacitat, diferents nivells intel·lectuals i d’escolarització. Procedents d’escola especial.	---
Àrea / unitat	Educació Especial	Al text
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Prendre eleccions	Al text
Nivell d’aprenentatge esperat	Desenvolupament de l’autodeterminacó	---
Tipus d’activitat	Activitat general de comunicació i ajustament personal	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Plafons comunicatius
Raó per la qual la fa servir	Programari informàtic adaptat que possibilita l’accés al treball envers les TIC de les persones ateses	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Utilitzar sistemes facilitadors (comunicació alternativa) per al desenvolupament individual	Al text
Dificultats trobades	Manteniment i programació de plafons Equip informàtic de baixa potencia	---
Ajuda / col·laboració emprada		---
Rol del professor	Instructor, proporcionar activitats estructurades i orientacions explícites.	---
Rol de l’estudiant		---
Resultats
Observacions	Els usuaris realitzen l’activitat requerida
Avaluació de l’aprenentatge	Les activitats no son avaluables. Tan mateix es fa un petit registre de com es dona la participació de l’usuari en els diferents exercicis	---
Lliçó apresa pel professor

Història complerta

Entrevistador: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit. Educador: Parlaré d’un usuari en concret que presenta ceguera cortical i traumatisme craneoencefàlic, greument afectat. Sempre que se li fa una pregunta o se li proposa fer una elecció respon “venga”. A partir del sistema de plafons, vam dissenyar una activitat on hagués de fer eleccions envers diferents tipus de música. En funció de quina elecció prengués sentiria una música o una altra. Es va generar un sistema, a partir del programa informàtic i un polsador, on ell prenia decisions envers la música que volia escoltar al marge de la interferència de l’educador i estimulant la seva autonomia i la capacitat d’autodeterminació. Entrevistador: Com es poden utilitzar les TIC amb persones amb discapacitats tant importants? Educador: Cal paciència i temps. Sovint, aquesta és la dificultat més important amb la que ens trobem. En el nostre àmbit no hi ha gaire temps per poder dissenyar ni planificar activitats de forma acurada i tenint en compte la tasca afegida de treballar mitjançant les TIC, sovint ens costa arribar a terme. Tan mateix, el treball amb TICs i persones amb greus discapacitats físiques és molt interessant i enriquidor. A través de les TIC, poden assumir un grau d’autonomia que d’altra manera és impossible per a ells. Nois, el niell de dependència física dels quals és molt important, treballant amb TICs (utilitzant programaris i perifèrics adaptats, motòrics) poden desenvolupar activitats de forma totalment autònoma o només amb el requeriment d’una certa supervisió. En el me centre hi ha un noi que només pot moure un dit, gràcies a aquest petit moviment i a les diferents adaptacions pot treballar diferents àrees i viatjar,com diu ell, per tot el món amb el GoogleEarth. Entrevistador: Llavors, en la teva opinió, el desenvolupament d’activitats mediades per sistemes informàtics en l’àmbit de les persones amb discapacitat és imprescindible? Educador: Sí, i no només entenent-les com a un recurs, sinó també com a un dret. La societat actual no es pot comprendre sense un mínim de cultura informàtica. És necessari entendre com es genera, s'emmagatzema, es transforma i es transmet la informació si no es vol quedar al marge de les corrents culturals actuals. En aquest sentit, les persones amb discapacitat suposen una població fràgil en quant a ser víctimes de la fractura/exclusió digital. Tenir accés a la informació i als Mitjans de comunicació suposa, en l’actual Societat de la Informació i el Coneixement, un dret bàsic per tal de ser persones incloses. Amb l’activitat d’informàtica que desenvolupem en el centre, es pretén, treballar envers la capacitació de les competències necessàries per tal d’accedir a les possibilitats que ofereix el recurs en quant a continguts de tot tipus.  Per tal d’assolir un cert domini i autonomia, cal la comprensió tant dels components físics i estructurals (parts de l'ordinador i de la xarxa) com dels elements lògics (programari), coneixent-ne les seves possibilitats i com fer-les servir, segons els objectius o tasques proposats. La competència bàsica en TIC ha de garantir un cert domini de les habilitats i els recursos tecnològics bàsics al mateix temps que les estratègies i procediments informacionals vinculats a les TIC. Es pretén  que la persona amb discapacitat sigui un usuari informat de les possibilitats de les TIC, amb possibilitats d’aplicar-ne selectivament els instruments TIC apropiats en diferents àmbits (personal, laboral, social...) i com a suport bàsic per a l'aprenentatge i la comunicació de manera transversal. Entrevistador: Llavors no et marques un únic objectiu? Educador: El treball a través les TIC, em possibilita treballar diferents aspectes, es cert. Tan mateix, si existeix una línia de treball envers les diferents activitats que es desenvolupen, treballar de forma integral el desenvolupament individual de la persones mitjançant exercicis centrats en la comunicació i l’autodeterminació. Entrevistador: Alhora de desenvolupar activitats semblants podries donar algun consell a altres educadors interessats? Educador: A banda d’assolir una certa formació envers el programari, cal desenvolupar un anàlisis envers les necessitats, expectatives, i possibilitats dels usuaris. De manera que les activitats s’ajustin al màxim als seus interessos per tal d’assolir un nivell de motivació òptim que afavorirà el procés d’aprenentatge. D’altra banda, sempre és important, però en poblacions com la que atenem,cal conèixer en profunditat a l’usuari, en la seva individualitat. Entrevistador: Està molt bé. Puc fer-te unes preguntes de manera que pugui col·locar alguns paràmetres sobre tot això? Quants anys fa que treballes amb discapacitat? Educador: Fa uns 9 anys que treballo amb persones amb discapacitat. Els primers 4 anys ho vaig fer en un servei d’habitatge. Des de fa 5 anys ho estic fent en el centre ocupacional. Entrevistador: I el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...? Educador: Força alt. En aquest moment estic formant-me en un màster en educació i noves tecnologies. Entrevistador: Segurament la fas servir sovint a casa i al centre? Educador: Si. Entrevistador: I com va ser que vas començar a fer servir la tecnologia al centre? Educador: Quan em vaig incorporar a la plantilla del centre ja es treballava en aquesta línea. J només em vaig sumar, aporten, això sí, el meu bagatge personal i acadèmic a les propostes d’activitats. Entrevistador: Aquest centre dins de quin marc s’integra? Professor: Som un centre ocupacional per a persones amb discapacitat. Atenem a persones majors d’edat amb un grau de discapacitat superior al 65%. Val a dir que tot i que treballem amb pluridiscapacitats, l’engròs de la població atesa presenta discapacitat física. Entrevistador: Teniu connexió a Internet amb una connexió d’alta velocitat? Educador: Sí, tenim ordinadors Dell, reciclats, i una connexió d’alta velocitat. A casa també tinc alta velocitat. Entrevistador: I els recursos tecnològics es troben a totes les sales? Educador: Fins fa un any només tenim ordinadors a la sala d’informàtica. Ara tenim un a cada sala a més els de la d’informàtica. Tan mateix, només contem amb Internet a la sala d’informàtica. Entrevistador: Com definiria el nivell sòcio – econòmic dels estudiants del centre? Educador: Doncs gairebé tots pertanyen a la classe mitja. Hi han diferencia en les diferents pensions i ajudes que reben, tot i així les famílies se’n fan càrrec de forma adient.