dimecres, 4 de maig del 2011

Miniactivitat 2.1. MODELANT HISTÒRIES


Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Desenvolupament de l’autodeterminació de persones amb dificultats de comunicació i mobilitat a través de plafons digitals elaborats a partir dels programes Fressa 2007 i SAW5.
A partir d’un sistema de software i hardware adaptat per a persones amb mobilitat reduïda (polsadors, adaptacions i programes específics) els usuaris han de fer eleccions envers les imatges que es plantegen.
Aquesta activitat suposa un exercici per al desenvolupament de l’autodeterminació a través de tasques significatives envers eleccions reals i accessibles per a persones amb discapacitat física i dificultats importants de comunicació.
Índex
Contingut
Accés al text
Context General
Experiència en educació especial
 8 anys
---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Acadèmic, professional i personal.

---
Tipus d’escola
Centre ocupacional per a persones amb discapacitat
Localització del centre
Barri urbà (ciutat important)
---
Connexió
Internet. Alta velocitat
---
Localització dels recursos tecnològics
Sala d’informàtica
---
Situació sòcio - econòmica dels usuaris
Classe mitja

---
Context de la història o cas
Nivell dels usuaris
Persones amb poluridiscapacitat, diferents nivells intel·lectuals i d’escolarització. Procedents d’escola especial.
---
Àrea / unitat
Educació Especial
Al text
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
Prendre eleccions
Al text

Nivell d’aprenentatge esperat
Desenvolupament de l’autodeterminacó
---
Tipus d’activitat
Activitat general de comunicació i ajustament personal
---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Plafons comunicatius
Raó per la qual la fa servir
Programari informàtic adaptat que possibilita l’accés al treball envers les TIC de les persones ateses
---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Utilitzar sistemes facilitadors (comunicació alternativa) per al desenvolupament individual
Al text
Dificultats trobades
 Manteniment i programació de plafons
Equip informàtic de baixa potencia
---
Ajuda / col·laboració emprada

---
Rol del professor
Instructor, proporcionar activitats estructurades i orientacions explícites.
---
Rol de l’estudiant
---
Resultats
Observacions
Els usuaris realitzen l’activitat requerida
Avaluació de l’aprenentatge
Les activitats no son avaluables. Tan mateix es fa un petit registre de com es dona la participació de l’usuari en els diferents exercicis
---
Lliçó apresa pel professor


Història complerta

Entrevistador: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.
Educador:
Parlaré d’un usuari en concret que presenta ceguera cortical i traumatisme craneoencefàlic, greument afectat. Sempre que se li fa una pregunta o se li proposa fer una elecció respon “venga”.
A partir del sistema de plafons, vam dissenyar una activitat on hagués de fer eleccions envers diferents tipus de música. En funció de quina elecció prengués sentiria una música o una altra. Es va generar un sistema, a partir del programa informàtic i un polsador, on ell prenia decisions envers la música que volia escoltar al marge de la interferència de l’educador i estimulant la seva autonomia i la capacitat d’autodeterminació.
Entrevistador: Com es poden utilitzar les TIC amb persones amb discapacitats tant importants?
Educador: Cal paciència i temps. Sovint, aquesta és la dificultat més important amb la que ens trobem. En el nostre àmbit no hi ha gaire temps per poder dissenyar ni planificar activitats de forma acurada i tenint en compte la tasca afegida de treballar mitjançant les TIC, sovint ens costa arribar a terme.
Tan mateix, el treball amb TICs i persones amb greus discapacitats físiques és molt interessant i enriquidor. A través de les TIC, poden assumir un grau d’autonomia que d’altra manera és impossible per a ells. Nois, el niell de dependència física dels quals és molt important, treballant amb TICs (utilitzant programaris i perifèrics adaptats, motòrics) poden desenvolupar activitats de forma totalment autònoma o només amb el requeriment d’una certa supervisió.
En el me centre hi ha un noi que només pot moure un dit, gràcies a aquest petit moviment i a les diferents adaptacions pot treballar diferents àrees i viatjar,com diu ell, per tot el món amb el GoogleEarth.
Entrevistador: Llavors, en la teva opinió, el desenvolupament d’activitats mediades per sistemes informàtics en l’àmbit de les persones amb discapacitat és imprescindible?
Educador: Sí, i no només entenent-les com a un recurs, sinó també com a un dret. La societat actual no es pot comprendre sense un mínim de cultura informàtica. És necessari entendre com es genera, s'emmagatzema, es transforma i es transmet la informació si no es vol quedar al marge de les corrents culturals actuals. En aquest sentit, les persones amb discapacitat suposen una població fràgil en quant a ser víctimes de la fractura/exclusió digital. Tenir accés a la informació i als Mitjans de comunicació suposa, en l’actual Societat de la Informació i el Coneixement, un dret bàsic per tal de ser persones incloses.
Amb l’activitat d’informàtica que desenvolupem en el centre, es pretén, treballar envers la capacitació de les competències necessàries per tal d’accedir a les possibilitats que ofereix el recurs en quant a continguts de tot tipus. 
Per tal d’assolir un cert domini i autonomia, cal la comprensió tant dels components físics i estructurals (parts de l'ordinador i de la xarxa) com dels elements lògics (programari), coneixent-ne les seves possibilitats i com fer-les servir, segons els objectius o tasques proposats.
La competència bàsica en TIC ha de garantir un cert domini de les habilitats i els recursos tecnològics bàsics al mateix temps que les estratègies i procediments informacionals vinculats a les TIC. Es pretén  que la persona amb discapacitat sigui un usuari informat de les possibilitats de les TIC, amb possibilitats d’aplicar-ne selectivament els instruments TIC apropiats en diferents àmbits (personal, laboral, social...) i com a suport bàsic per a l'aprenentatge i la comunicació de manera transversal.
Entrevistador: Llavors no et marques un únic objectiu?
Educador: El treball a través les TIC, em possibilita treballar diferents aspectes, es cert. Tan mateix, si existeix una línia de treball envers les diferents activitats que es desenvolupen, treballar de forma integral el desenvolupament individual de la persones mitjançant exercicis centrats en la comunicació i l’autodeterminació.
Entrevistador: Alhora de desenvolupar activitats semblants podries donar algun consell a altres educadors interessats?
Educador: A banda d’assolir una certa formació envers el programari, cal desenvolupar un anàlisis envers les necessitats, expectatives, i possibilitats dels usuaris. De manera que les activitats s’ajustin al màxim als seus interessos per tal d’assolir un nivell de motivació òptim que afavorirà el procés d’aprenentatge. D’altra banda, sempre és important, però en poblacions com la que atenem,cal conèixer en profunditat a l’usuari, en la seva individualitat.
Entrevistador: Està molt bé. Puc fer-te unes preguntes de manera que pugui col·locar alguns paràmetres sobre tot això? Quants anys fa que treballes amb discapacitat?
Educador: Fa uns 9 anys que treballo amb persones amb discapacitat. Els primers 4 anys ho vaig fer en un servei d’habitatge. Des de fa 5 anys ho estic fent en el centre ocupacional.
Entrevistador: I el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?
Educador: Força alt. En aquest moment estic formant-me en un màster en educació i noves tecnologies.
Entrevistador: Segurament la fas servir sovint a casa i al centre?
Educador: Si.

Entrevistador: I com va ser que vas començar a fer servir la tecnologia al centre?
Educador: Quan em vaig incorporar a la plantilla del centre ja es treballava en aquesta línea. J només em vaig sumar, aporten, això sí, el meu bagatge personal i acadèmic a les propostes d’activitats.
Entrevistador: Aquest centre dins de quin marc s’integra?
Professor: Som un centre ocupacional per a persones amb discapacitat. Atenem a persones majors d’edat amb un grau de discapacitat superior al 65%. Val a dir que tot i que treballem amb pluridiscapacitats, l’engròs de la població atesa presenta discapacitat física.
Entrevistador: Teniu connexió a Internet amb una connexió d’alta velocitat?
Educador: Sí, tenim ordinadors Dell, reciclats, i una connexió d’alta velocitat. A casa també tinc alta velocitat.
Entrevistador: I els recursos tecnològics es troben a totes les sales?
Educador: Fins fa un any només tenim ordinadors a la sala d’informàtica. Ara tenim un a cada sala a més els de la d’informàtica. Tan mateix, només contem amb Internet a la sala d’informàtica.
Entrevistador: Com definiria el nivell sòcio – econòmic dels estudiants del centre? Educador: Doncs gairebé tots pertanyen a la classe mitja. Hi han diferencia en les diferents pensions i ajudes que reben, tot i així les famílies se’n fan càrrec de forma adient.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada