PAC 1

Informe de síntesi

El desenvolupament de l’anàlisi realitzat a través de l’espai de debat, la construcció d’un mapa de conceptes, a través del Cmap, i la lectura de l’article de Domènech i Tirador,  ha suposat, en el meu cas, un exercici d’integració d’aquells conceptes envers la tecnologia, la societat i l’educació, sota el marc del socioconstructivisme. Dit d’una altra manera, he viscut la revisió dels esquemes i estructures prèvies en relació als conceptes ja esmentats, de forma relacional, assolint, en el meu parer, més que un canvi conceptual, un grau més elevat d’estructuració, complexitat, detall i claredat al seu respecte, i per tant, de competència personal envers aquests.

Cabero aprofundeix al respecte de la incorporació de l’Educació com a element indispensable en la relació CTS, i envers la gran influència, fruit de la seva interacció, que existeix entre elles. Concretament, es tracta sobre la tecnologia educativa i com aquesta ha evolucionat al llarg dels anys cap a una visió més constructivista, sobretot en el camp d’actuació sobre l’ús de les TIC. Aquestes han tingut un gran impacte en la societat i han contribuït a l’aprenentatge significatiu no només en l’àmbit escolar sinó també en altres àmbits de l’activitat humana.

En aquest sentit, i com vaig plasmar en alguna de les meves aportacions en el debat, entenc que,la tecnologia es troba sotmesa a les expectatives, canvis i exigències socials, per tant, no es pot parlar de neutralitat si no de relativisme. Es a dir, considero que les tecnologies son relatives als interessos i/o necessitats socials, econòmics, de classe, de gènere, polítics, d’educació, etc. Les diferents esferes socials determinen, marquen i guien el desenvolupament de les innovacions tecnològiques. Així, tecnologia i societat son sistemes mútuament constitutius i definitoris.

L’objectiu de qualsevol procés educatiu, a través de la metodologia basada en TICs o no, ha de ser el d’oferir les capacitats necessàries en àrees concretes, per tal de respondre davant del món, constituint,l’ús de les tecnologies, en aquest sentit, una eina cada vegada més necessària per a l’exercici de la llibertat, la recerca de progrés i el benestar individual i col•lectiu. En la societat actual, caracteritzada per un dinamisme i canvis constants, les propostes formatives, reglades o no, es caracteritzen per a desenvolupar activitats que afronten les noves exigències contextuals. Es a dir, en un món canviant com en el que vivim, la missió dels diferents programes de formació, de qualitat, és la d’apropar i capacitar als discents davant les noves exigències socials. En el meu parer, la formació a través de TICs, sempre que es faci en base a la significació dels aprenentatges, suposa, sobretot, col·laboració, intercanvi i transmissió. Es tracte d’una metodologia que possibilita el intercanvi d’informació de forma permanent, dinàmica i sense fronteres.

Pel que fa al rol del professor, línia de debat en la que he participat, Cabero senyala, i crec que es tracte d’una síntesis important, que: “el paper del professor es converteix en ajudant o mentor, els estudiants es converteixen en participants actius, les discussions es tornen profundes i detallades, els alumnes es tornen independents, l’accés als professors es torna igualitari i directe, la interacció entre professors augmenta de manera significativa, les oportunitats d’aprenentatge s’igualen per a tots els estudiants, la interacció del grup augmenta significativament, i la comunicació entre els participants augmenta l’elaboració d’un projecte comú...En aquesta perspectiva, no hem d’oblidar la significació que l’aprenentatge col·laboratiu amb les tecnologies està adquirint en els últims temps.

D’acord amb aquesta visió del docent, sota la concepció socioconstructivista, en el meu parer, el docen s’ha d’entendre com a un instrument mediador i integrador que funciona com a facilitador en la construcció del coneixements dels discents.
 El docent, ha d’atendre els assumptes dels seus alumnes, dins de l’aula, des d’una concepció que entengui, que aquests assumptes, no s’originen només a l’aula, sinó que son fruït d’una situació social i individual, particulars per a cada alumne, que repercuteix a la institució i en la mateixa aula.

Un docent amb esperit innovador, no només suposa un cert caire de renovació en quant a la metodologia didàctica, sinó la possibilitat de fer competent a l’alumnat envers les noves formes socials, polítiques i culturals.

Pel que fa a la seva pràctica, aqueta, ha d’estar encaminada cap a els interessos i preocupacions concretes del seu alumnat. No es tracte d’una mera transmissió de coneixement, sinó de que aquest tingui un sentit, significació, i capaciti al discent, no només li proporcioni un bagatge gens funcional de coneixement, en el meu parer s’ha de cercar l’assoliment del pensament crític.

Es tracta de dotar a l’alumnat de les eines necessàries per tal d’afrontar la realitat personal/social del discent.

La responsabilitat del docent, doncs, en quant als objectius de l’educació és el desenvolupament d’una pràctica encaminada a la innovació, amb capacitat d’autocrítica i amb un ferm compromís com agent de canvi.

Pel que fa a la relació docent/educació i TICs, la introducció de les noves tecnologies i el maneig de la informació, per part del docent, es tracte d'un canvi de paradigma, que comporta un canvi substancial en la metodologia docent. D'altra banda, aquest canvi no només s'ha de produir amb els recursos tecnològics, sinó amb la figura del docent que ha de passar de ser un transmissor de coneixements a ser un suport en la construcció d’aquests, tot i que s’ha avançat en aquest sentit, encara queda molt a caminar.

L’ús de les TICs, d’altra banda, es una manera de que el docent capaciti als seus alumnes en habilitats que millorin la seva adaptació a les exigències actuals.

SÍNTESIS DEL DEBAT

En la societat actual, les TIC, com a “software educatiu” (l’espai de debat ho és), ha de ser una eina vinculada i feta servir pels professionals i el món acadèmic, de manera que el coneixement i les pràctiques professionals i formatives que hom dur a terme siguin divulgades i compartides. El procés educatiu virtual, no només pot promoure l’aprenentatge dels seus participants, sinó, que el desenvolupament d’estratègies de relació i transmissió virtuals i de cerca d’informació a través de TICs suposen un gir cap a l’aprenentatge de forma autònoma. Us faig una reflexió personal, la relació amb les TIC com a font de coneixement suposen un procés “d’aprendre a aprendre” i un augment en l’autonomia de les persones i en la seva capacitat de construcció de coneixement. D’altra banda, i suposo que gairebé tots estareu d’acord, les propostes de formació e-learning permeten, son un benefici alhora de, conjugar de forma adequada la vida acadèmica amb la professional i/o familiar/social

Pel que fa a les aportacions dels/les meus/meves companys/es em sembla força interessant l’aportació de la María Pilar Mateo amb la seva afirmació envers la neutralitat de les TIC: les TIC poden ser eines també de poder i per tant poden produir i regular subjectivitats. En realitat el poder som tots, i aquesta es una eina més de poder i per tant no podem assegurar amb rotunditat que garanteixi la neutralitat ideològica.

Al igual que ella defenso una postura envers la no neutralitat de les TIC, i a la seva capacitat de ser modulades en funció d’una ideologia i/o funcionalitat/significació. Així, la tecnologia es troba sotmesa a les expectatives, canvis i exigències socials.

Pel que fa l’experiència en el debat ha estat molt enriquidora i ha m’ha permès estructurar amb el suport de la documentació pertinent, la meva concepció envers respecte a la meva avaluació inicial.

El debat ha tingut una dinàmica de treball motivant i ha possibilitat un exercici d’aprofundiment envers els conceptes de tecnologia, educació i societat.

Reflexions...

·       Reconec l’avantatge amb el que he comptat alhora de defensar el bàndol que se’m va assignar, ja que es tracte d’una concepció de la societat, la cultura, l’educació i el progrés hum`pa amb el que hi crec i sota el que defenso les meves argumentacions de forma transversal en la meva pràctica acadèmica i professional.

·       Donada la meva formació prèvia, el bàndol a defensar, l’anàlisi del material de J.Cabero i l’article de Domènech i Tirador les meves aportacions s’han centrar en les línies de debat referents a CT escola i relació CTS, de manera que podia integrar de forma precisa i significativa els meus coneixements previs envers la construcció d’un discurs d’opinió.

En aquest sentit, les meves aportacions s’han centrat en un anàlisis crític envers els conceptes esmentats assumint una visió constructivista dels meus propis coneixements i/o argumentacions en contraposició a l’exposició/reproducció de coneixements i/o dades pròpies d’altres autors. En el meu parer, les idees dels altres exerceixen una certa influencia, però és un amb el seu bagatge i el seu propi coneixement l’encarregat de donar forma el seu propi pensament envers allò que es planteja.

·       La participació, en general, ha estat molt constant i dinàmica. Val a dir, que a vegades, degut al volum d’aportacions i participants, es torna difícil seguir de forma acurada tots els fils de discussió.

Trobo d’interès especial, l’aportació de la María Pilar Mateo amb la seva afirmació envers la neutralitat de les TIC: les TIC poden ser eines també de poder i per tant poden produir i regular subjectivitats. En realitat el poder som tots, i aquesta es una eina més de poder i per tant no podem assegurar amb rotunditat que garanteixi la neutralitat ideològica.

Al igual que en el seu cas, defenso una postura envers la no neutralitat de les TIC, i a la seva capacitat de ser modulades en funció d’una ideologia i/o funcionalitat/significació. Així, la tecnologia es troba sotmesa a les expectatives, canvis i exigències socials.

Representació gràfica: Mapa de conceptes

CONCLUSIONS

Davant de qualsevol canvi social i de coneixement, global, sempre, es produeix un ajustament a aquest, que permeti l’accés i el gaudi de la nova situació, la nova eina, el nou material, les noves possibilitats que milloren la situació de la persona envers la seva relació amb la societat.
Pel que fa al moment actual, envers la “societat de la informació” i aquells segments amb accés a les seves possibilitats, es veuen determinats de manera significativa, en tots els nivells del món educatiu, per les noves tecnologies.
Les noves generacions assumeixen la nova cultura que implica importants esforços de formació, adaptació i el despreniment i/o evolució d’antigues metodologies, ja que es tracte d’una transformació social que implica un desenvolupament cada cop més dinàmic, en contraposició a l’astaticitat d’altre moments socioculturals.
Val a dir que el impacte de les TIC en educació, depèn, en gran mesura, del model educatiu i de la capacitat d’aquest d’ajustar-se i assolir les exigències cada cop més canviants.
Per tant, les tecnologies no son neutres, al contrari neixen, es desenvolupen i s’accionen en funció d’una ideologia concreta. No es pot parlar de les TIC com una mera eina, igual que el docent no és només un transmissor d’informació.
En el meu parer, pel que fa les TIC en diferents àmbits, i en educació en concret, no es tracte només de saber utilitzar-les, sinó de donar-li una significació a la seva aplicació.
La utilització del “softwares educatius”  ha d’incrementar el potencial del procés d’aprenentatge, incidint en la seva funció facilitadora pel que fa l’adquisició de nous aprenentatges. No es tracte de guarnir les presentacions dels docents, si no de possibilitar el seu perfeccionament pel que fa la funció envers la construcció de coneixement.